TABÚ
Illustracions d’Emma Morales Ruiz i
Associació Reach
“Tabú”, prendre consciència sobre l’abús sexual infantil
TABÚ, és una obra formada per un conjunt d’il·lustracions amb l’objectiu d’informar, prevenir, conscienciar i reflexionar sobre l’Abús Sexual Infantil existent a les nostres llars i el nostre entorn proper. Malauradament, 1 de cada 5 nens i nenes de Catalunya i la resta de l’estat ha patit i/o està patint una situació de violència sexual abans d’arribar a la majoria d’edat.
L’exposició té per objectiu arribar a famílies, a professionals de la salut i de l’educació i sobretot, donar visibilitat a aquesta pandèmia silenciosa sense deixar de banda l’apoderament dels menors. El projecte pretén apropar-nos a aquesta realitat i conscienciar-nos sobre les senyals d’alerta i detecció.
TABÚ, forma part del primer projecte artístic de l’Associació Reach amb seu a Girona des del 2017. Aquest projecte, ha estat possible gràcies a la col·laboració altruista de l’Emma Morales Ruiz.
Sobre l’Emma Morales Ruiz
L’Emma Morales Ruiz és una artista nascuda a Madrid al 1981, i resident a Irlanda. Morales Ruiz és una veterinària i artista amb facetes multidisciplinàries on les hagi. Combina el seu treball amb la seva passió: la pintura, el disseny i la sensibilitat per transmetre’ns formes i perspectives del dia a dia. El seu ull artístic traça línies elegants sense perdre la sensibilitat que impregnen un realisme social amb subtilesa amb els colors. Emma, és dona, filla i mare. Va decidir col·laborar en aquest projecte des del primer minut. Podeu trobar totes les seves obres al seu perfil de Instagram – @emmaeme_ilustra
TABÚ: les il·lustracions
1 de cada 5
1 de cada 5 (segons el Consell de Europa) nens i nenes a Ripoll, a Girona, a Catalunya, a Europa i a arreu del món pateixen abusos sexuals durant la infància.
Els abusos són comportaments de caràcter sexual, per part d´una persona major que tu, probablement conegut. Et provoquen malestar, i et fan sentir por, vergonya i culpa. Aquesta persona et diu que has de guardar aquest secret.
Si no et sents bé o si un company o companya de l’escola està trist o trista, busqueu ajuda.
Els Secrets
Tots hem estat part d´algun secret durant la infància, potser una sorpresa d´aniversari, una nova mascota, un gelat de xocolata o un joc de canalla. Ens aporta complicitat, il·lusió, pessigolles a la panxa, ens fa sentir part d´un grup, i és una sensació bonica, que podem compartir amb altres persones un cop el o la destinatària ha rebut la sorpresa, el regal, etc. Aquests són els secrets bons.
A vegades, però, persones del nostre entorn, en les que confiem, ens exigeixen que guardem secrets que ens fan sentir neguitosos, que ens provoquen malestar, que no entenem o que no ens agraden. Aquests secrets només els coneixen el nen o nena i aquesta persona, que ens obliga a guardar silenci. Aquests secrets no són com els bons, que els podràs explicar i compartir amb altres persones un cop hagi arribat el dia de la ´sorpresa´ , sinó que et demanarà que el guardis per sempre. Si tu t´hi negues, és possible que aquesta persona s´enfadi, o et digui coses que et fan por, com per exemple, que a casa ningú et creurà, o que si ho expliques, això mateix que t´està fent a tu, li ho farà a altres nens o nenes de la teva família.
Per ajudar als nens i nenes a discernir els secrets bons dels dolents, és molt important que els hi recordem les diferències entre els uns i els altres, i que deixem d´utilitzar aquest llenguatge, ja que els pot confondre.
Els secrets bons
Em fan sentir bé, feliç.
Els podré explicar i compartir amb la meva família i amics un cop hagi arribat el dia de la sorpresa.
No m´obliguen a tocar les part íntimes d´altres persones i tampoc em toquen el meu cos.
No m´obliguen a fer coses que no vull fer.
Els secrets dolents
Em fan sentir trist.
Aquesta persona em diu que no puc compartir o explicar aquest secret a ningú altre.
No els entenc i em provoquen malestar (mal de panxa o de cap, no puc dormir, malsons, em fan por, etc.)
Em fan tocaments de les meves parts íntimes o em fa tocar les seves i no m´agrada.
Em fan veure com altres persones es toquen a la televisió o davant meu.
Em diuen que si els explico, s’enfadaran amb mi.
La persona que em fa guardar aquest secret és més gran que jo, és un conegut meu.
Grooming
El grooming és un comportament a través del qual una persona més gran que nosaltres, i sovint coneguda, ens fa fer coses que no estan bé. Ho fan a través de l´engany, de manera disfressada, com si fos un joc. Poden utilitzar el xantatge i/o la manipulació a través de la nostra confiança.
Utilitzen coses que normalment agraden als nens i nenes, com per exemple les llaminadures, un gosset, petits regals, paraules boniques, jocs divertits, etc. Però mica en mica, ens comencen a demanar que fem coses que no ens agraden o no entenem. Si els hi diem NO, aquesta persona s’enfada amb nosaltres.
Potser et fa jugar a metges, tocant les teves parts íntimes o fent que els hi toquis tu. Potser et diu que ets especial, o que aquests jocs són un secret, que ningú ha de saber.
Recorda, els jocs i sorpreses que ens fan sentir bé, es poden explicar a altres persones. Si algú et diu que guardis aquest secret, digues NO i busca ajuda.
No t’ho callis
Quant algú més gran que nosaltres ens fa participar en aquests jocs o comportaments no apropiats per a la nostra edat i relació amb aquesta persona, podem sentir emocions que ens faran guardar el silenci.
Podem sentir vergonya: perquè no entenem que ens està passant, perquè continuem veient a aquesta persona encara que ens provoca malestar, o perquè ens fa creure que això que està passant és un joc dels 2.
També podem sentir culpa, si creiem que nosaltres hem fet alguna cosa per a provocar aquests fets, que ens mereixem el que ens està passant.
Una altre emoció que podem sentir és la por. Una por que ens paralitza, que no ens permet buscar ajuda, o bé perquè el que ens està passant ens provoca molt malestar, o bé perquè aquesta persona et diu coses lletges, com per exemple, que si ho arribes a explicar ningú et creurà, o que també li farà això mateix al teu germà o germana.
Recorda, tu no en tens la culpa. Si sents mal de panxa, mal de cap, tristor, no entens que t´està passant, no t’ho callis i busca ajuda!
El meu entorn i el planeta
Les persones adultes del teu entorn són les encarregades de protegir-te, de cuidar-te, de jugar amb tu, d’ensenyar-te, d’escoltar-te, d’estimar-te i ajudar-te quant sigui necessari.
El petit astronauta, està protegit per moltes persones, com ara, els pares, la família, l´escola, els metges i metgesses, els amics i amigues, els monitors i monitores, etc. Cadascun en un espai diferent que aquí anomenem planetes.
Però a vegades, pot passar que una d´aquestes persones amb les que confiem, ens facin mal o ens facin fer coses que no ens agraden o no entenem.
Quan això passa, recorda que dins del teu propi sistema de planetes hi ha altres persones que sí que t’ajudaran.
Petit o GRAN astronauta, busca ajuda a un altre planeta!
Demana ajuda
Si tens dubtes, si sents malestar o coneixes algú que estigui patint una situació d´abusos, recorda, NO ESTÀS SOL NI SOLA. Busca a un/a adult/a de confiança i explica-li què t’està passant. A vegades, les persones del nostre entorn no sabran què fer o com ajudar-te, no pateixis, continua buscant ajuda, explica-ho a algú altre.
També pots trucar a Infància Respon, aquí t´escoltaran i et donaran ajuda.
Apunta’t aquest número a la llibreta o mòbil:
116 111
Quant puguis, busca un lloc tranquil des d´on puguis fer la trucada, aquest telèfon funciona durant tot l’any, tant de dia com de nit.
El semàfor
El meu cos és MEU i té els mateixos colors que un semàfor:
- El color vermell està format per parts del nostre cos que tant sols nosaltres podem tocar: són les parts íntimes com el penis i la vulva, el cul, la boca, els llavis i el pit. Ni el papa o la mama, i tant sols, en el cas que necessitem ajuda (cures, o momentàniament a la dutxa).
- El color taronja són els genolls, els colzes, l’esquena, la cara, els canells, les mans i les galtes. Donar-nos de la mà és un acte que ens protegeix per anar al carrer.
- El color verd indica que pot ser un xoc de mans, dir hola i adeu amb la mà de manera que no hi ha d’haver contacte físic.
*Les pessigolles
*Recorda, cal parlar sobre el consentiment. Demanar si volen rebre o no un petó.
*Els petons i les abraçades són actes espontanis i per tant, no suposen ser un/a mal/a educada si no vols fer-ne.
Amb la col·laboració especial
Si detectes o estàs patint abús sexual infantil
#INFÀNCIARESPON
116 111
[instagram-feed]